Ho denunciava l’Álvaro Sobrino en el darrer Chillaus. Molts
llibres s’imprimeixen a Xina no només per l’estalvi econòmic que impliquen els
baixos costos salarials, sinó per la permissivitat del govern en la compra de fusta
il·legal per a la seva conversió en pasta de cel·lulosa. Fusta provinent de
boscos primaris de països com Indonesia, Brasil o Rússia, però també del Canadà
i Finlàndia i que moltes editorials europees, japoneses i nordamericanes,
acaben adquirint a través de països tercers. Feta la llei, feta la trampa i per
molt que ens omplim la boca de democràcia, drets socials i mesures
mediambientals, mentre continuem fabricant en països pobres el que venem als
rics, el prepotent discurs d’occident continuarà sent paper mullat. Mullat i hipòcrita.
Si us interessa, us adjunto aquest informe de denúncia: Crimen forestal en la
oficina.
